Anglaterra
endreça, dedicatòria, pròleg (ficció de la traducció de l'anglès)
nuclis narratius: 1-27 Guillem de Varoic; 28-39 Tirant i l'ermità; [40 trobada amb l'ermità] 41-57 festes del casament relat de Tirant; 58-97 relat de Diafebus
els valors de la cavalleria, apologia del comportament cavalleresc
el primer exemple n'és Guillem de Varoic
la cavalleria i la religió -proximitat de les figures del cavaller i l'ermità
Guillem de Varoic, mestre, instructor i model de Tirant
visió nostàlgica, enyoradissa d'uns valors perduts
primera aparició de Tirant, capítol 28 [gentilhome no és cavaller]
camí de Londres, topa amb l'ermità (Varoic)
se'n fa una primera descripció i tot seguit Tirant es presenta, capítol 29
capítol 39 enllaç, resum
la comitiva de Tirant visita l'ermità de tornada
relat retrospectiu de les festes -a partir de 41 relat de Tirant [40 trobada amb l'ermità]
gran extensió del discurs directe, dels parlaments retòrics
pràcticament no hi ha diàlegs, sinó monòlegs, parlaments en l'estil elevat
41 episodi dels sis juristes a la forca
en el relat de Tirant dels fastos de les fetes a Londres, detallisme en la descripció dels vestits (i els protocols i les reglamentacions)
l'ordre en la desfilada camí de la recepció de la infanta
casament en un prat, amb un altar portàtil
pas d'armes -el rei rep l'orde de cavalleria
fastos: la infanta en un castell sobre un carro de dotze rodes tirat per trenta-sis cavalls
els vint-i-sis mantenidors [52], la roca d'Amor (no 'per encantament ni per art de nigromància, sinó artificialment') i el combat de burla [53-55]
el luxe, els diversos estaments socials ben diferenciats
més de cent cinquanta cavallers morts!
Diafebus pren la paraula i relata a partir de 58
Tirant és ordenat cavaller pel rei (jurament i cerimònia 59)
descripció del primer combat, les llances trencades 59
el segon combat a peu a tota ultrança 59-60
cruelat i orgull, mort de Muntalt -Tirant té més resistència
el fermall de la bella Agnès -primera nota eròtica (tocar els pits) 60
el senyor de les Vilesermes, lletra de batalla 62
63 Tirant diu que acaba de fer els vint anys
tota la normativa amb el rei d'armes Jerusalem
Tirant dessagnat, a punt de morir -dos mesos de convalescència
quart episodi -combat amb el gos a mossegades
episodi dels antecedents a Roma, els dos reis i els dos ducs, magnificència
68-73 tota la seqüència
68 els quatre cavallers d'incògnit, els quatre lleons missatgers, la gàbia amb l'arbre sec i els quatre escuts simbòlics
reglamentacions minucioses i un punt capricioses -els albarans
manteniment de l'anonimat per un vot
a la missa, el rei anglès no sap l'honor que els ha de fer (on han de seure), perquè no sap quin rang tenen -l'estament
la gàbia amb els quatre escuts, les quatre donzelles que tramet Tirant
la bella Agnès toca l'escut d'Amor
Tirant s'ha anticipat a tothom en l'atenció al requeriment
primer combat a cavall amb les llances
Tirant no es treu l'elm i no es dona a conèixer
els tres restants vesteixen de vermell en l'enterrament (significant venjança), final 71, sense expressar tristesa ni dol
final 72 brutalitat del tercer combat amb espasa i atxa
en tota aquesta seqüència narrativa, de tant en tant, l'ermità interpel·la Diafebus (i així es recorda en quin pla ens trobem)
final 73 la principal virtut de Tirant, no perdre l'alè, i és destre i té més giny que força
en el quart combat perd el bacinet i és reconegut doncs
74 el cavaller de Vilaformosa, d'Escòcia, repta Tirant per a un combat que respon a un caprici d'amor (emplaçament per a quatre mesos)
Tirant tramet per diners als seus pares
el gegant Kirieleison de Muntalbà vol venjar la mort del rei de Frisa
la següent seqüència narrativa (després de 68-73) és en part un allargament de l'anterior
les conseqüències de la mort dels quatre reis-ducs
la mort del gegant, atuït per la dolor -l'arribada del seu germà, Tomàs
la descripció de batalla més minuciosa 81-82
les gestions dels jutges cercant una concòrdia
el príncep de Gal·les, envejós de Tirant
82 resistència de Tirant, no perd l'alè -el gegant retira les acusacions i salva la vida
interessant capítol 84 -el tema d'Escòcia es despatxa en poques línies
anunci de la creació de l'orde de la Garrotera
pròpiament acaba aquí el relat de Diafebus -pausa, sopen i dormen
l'endemà Diafebus explica la creació de la fraternitat 85
seqüència de l'orde de la Garrotera fins a --
Tirant i la companyia s'estan 10 dies més amb l'ermità (fins a 97)
98 camí de Bretanya, Nantes, el duc de Bretanya
nuclis narratius: 1-27 Guillem de Varoic; 28-39 Tirant i l'ermità; [40 trobada amb l'ermità] 41-57 festes del casament relat de Tirant; 58-97 relat de Diafebus
els valors de la cavalleria, apologia del comportament cavalleresc
el primer exemple n'és Guillem de Varoic
la cavalleria i la religió -proximitat de les figures del cavaller i l'ermità
Guillem de Varoic, mestre, instructor i model de Tirant
visió nostàlgica, enyoradissa d'uns valors perduts
primera aparició de Tirant, capítol 28 [gentilhome no és cavaller]
camí de Londres, topa amb l'ermità (Varoic)
se'n fa una primera descripció i tot seguit Tirant es presenta, capítol 29
capítol 39 enllaç, resum
la comitiva de Tirant visita l'ermità de tornada
relat retrospectiu de les festes -a partir de 41 relat de Tirant [40 trobada amb l'ermità]
gran extensió del discurs directe, dels parlaments retòrics
pràcticament no hi ha diàlegs, sinó monòlegs, parlaments en l'estil elevat
41 episodi dels sis juristes a la forca
en el relat de Tirant dels fastos de les fetes a Londres, detallisme en la descripció dels vestits (i els protocols i les reglamentacions)
l'ordre en la desfilada camí de la recepció de la infanta
casament en un prat, amb un altar portàtil
pas d'armes -el rei rep l'orde de cavalleria
fastos: la infanta en un castell sobre un carro de dotze rodes tirat per trenta-sis cavalls
els vint-i-sis mantenidors [52], la roca d'Amor (no 'per encantament ni per art de nigromància, sinó artificialment') i el combat de burla [53-55]
el luxe, els diversos estaments socials ben diferenciats
més de cent cinquanta cavallers morts!
Diafebus pren la paraula i relata a partir de 58
Tirant és ordenat cavaller pel rei (jurament i cerimònia 59)
descripció del primer combat, les llances trencades 59
el segon combat a peu a tota ultrança 59-60
cruelat i orgull, mort de Muntalt -Tirant té més resistència
el fermall de la bella Agnès -primera nota eròtica (tocar els pits) 60
el senyor de les Vilesermes, lletra de batalla 62
63 Tirant diu que acaba de fer els vint anys
tota la normativa amb el rei d'armes Jerusalem
Tirant dessagnat, a punt de morir -dos mesos de convalescència
quart episodi -combat amb el gos a mossegades
episodi dels antecedents a Roma, els dos reis i els dos ducs, magnificència
68-73 tota la seqüència
68 els quatre cavallers d'incògnit, els quatre lleons missatgers, la gàbia amb l'arbre sec i els quatre escuts simbòlics
reglamentacions minucioses i un punt capricioses -els albarans
manteniment de l'anonimat per un vot
a la missa, el rei anglès no sap l'honor que els ha de fer (on han de seure), perquè no sap quin rang tenen -l'estament
la gàbia amb els quatre escuts, les quatre donzelles que tramet Tirant
la bella Agnès toca l'escut d'Amor
Tirant s'ha anticipat a tothom en l'atenció al requeriment
primer combat a cavall amb les llances
Tirant no es treu l'elm i no es dona a conèixer
els tres restants vesteixen de vermell en l'enterrament (significant venjança), final 71, sense expressar tristesa ni dol
final 72 brutalitat del tercer combat amb espasa i atxa
en tota aquesta seqüència narrativa, de tant en tant, l'ermità interpel·la Diafebus (i així es recorda en quin pla ens trobem)
final 73 la principal virtut de Tirant, no perdre l'alè, i és destre i té més giny que força
en el quart combat perd el bacinet i és reconegut doncs
74 el cavaller de Vilaformosa, d'Escòcia, repta Tirant per a un combat que respon a un caprici d'amor (emplaçament per a quatre mesos)
Tirant tramet per diners als seus pares
el gegant Kirieleison de Muntalbà vol venjar la mort del rei de Frisa
la següent seqüència narrativa (després de 68-73) és en part un allargament de l'anterior
les conseqüències de la mort dels quatre reis-ducs
la mort del gegant, atuït per la dolor -l'arribada del seu germà, Tomàs
la descripció de batalla més minuciosa 81-82
les gestions dels jutges cercant una concòrdia
el príncep de Gal·les, envejós de Tirant
82 resistència de Tirant, no perd l'alè -el gegant retira les acusacions i salva la vida
interessant capítol 84 -el tema d'Escòcia es despatxa en poques línies
anunci de la creació de l'orde de la Garrotera
pròpiament acaba aquí el relat de Diafebus -pausa, sopen i dormen
l'endemà Diafebus explica la creació de la fraternitat 85
seqüència de l'orde de la Garrotera fins a --
Tirant i la companyia s'estan 10 dies més amb l'ermità (fins a 97)
98 camí de Bretanya, Nantes, el duc de Bretanya
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada