Sicília i Rodes
98 llarg capítol en què s'introdueix la matèria de Rodes
al·lusió a la desaparició de l'orde del Temple -la institució de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que passa a Rodes
els genovesos aliats dels turcs
tot això és el relat que fa un cavaller de la cort del rei de França que ha arribat a Nantes amb un altre cavaller -aquest relat s'estén al capítol 99
les nous de les ballestes
els genovesos són desbaratats, descobert l'ardit que tramaven però van a Beirut a embarcar les tropes del Soldà
setge de la ciutat-castell de Rodes
missatge d'auxili del Mestre, desoït també pel rei de França
Tirant decideix armar una nau (final 99)
s'emporta el cinquè i fill menor del rei de França, Felip
Tirant sap que Felip és al vaixell ja en alta mar
deu dies a Lisboa, amb el rei
a la nau de Tirant hi ha més de quatre-cents homes d'armes
combat amb quinze fustes de moros a l'estret de Gibraltar -nafrats Tirant i Felip
per la costa de Berberia altres combats,també amb genovesos
arribada a Sicília, port de Palerm, acollits pel rei
Felip s'enamora de la infanta Ricomana i ella d'ell, sinó que el troba 'grosser e avar' -un Tirant cortesà i loquaç el defensa
ja comença algun llarg parlament
Tirant pateix perquè voldria sortir ja cap a Rodes, que és a punt de caure
el rei vol anar d'incògnit a Jerusalem amb Tirant i abans casar la filla
Ricomana persuadeix el pare de fer una gran festa abans de la sortida (per provar l'aptesa de Felip)
escenes còmiques del dinar (248 endavant) -les dotze llesques i monedes
finalment surten de Sicília, quatre dies de navegació i a Rodes
Tirant arriba a Rodes precedit ja d'una fama -du la Garrotera a la cama 257
el mariner de Tirant que crema la nau del capità genovès -el Soldà aixeca el setge
Tirant s'enfronta dalt del cavall amb la ballesta a un grup de moros
107 a Turquia el Soldà és executat i substituït per un altre, que envaeix i devasta part de Grècia (amb genovesos i venecians)
107b ditiràmbica lloança de Tirant per part del Mestre de Rodes
[274] es torna a esmentar Diafebus, que acompanya Tirant, i Tenebrós, que serveix Felip i fou qui l'induí a acompanyar Tirant
tres dies i tres nits de navegació fins a Jafa, en pocs dies més Beirut i Jerusalem (estada de 14 dies) i Alexandria
Tirant hi fa quitis 473 captius i els remet a Rodes (en paga el rescat venent els seus béns)
a Rodes un altre cop, Tirant allibera els captius
retorn a Sicília, on han arribat quaranta cavallers francesos com a ambaixadors (per al casament previst) -el rei concedeix el casament
Ricomana vol fer encara alguna prova (el filòsof de Calàbria)
el passeig amb la pluja i el fang (a partir de la pàgina 281)
capítol 110 arriba el filòsof, que mata un rufià i va a la presó -capítol molt divertit, amb aire de rondalla, la ració de pa i d'aigua que es va doblant
el filòsof dedueix que el rei és fill de forner, i no del rei Robert (la mare confessa com el va concebre a Reggio-Ríjols) [290]
darreres proves de Ricomana -el filòsof observa Felip i emet un judici que no sembla concloent
la nit que Felip passa amb l'infant -ara tot just per primer cop esmentat
els llits i el malentès amb l'agulla de cosir -Ricomana espiant (engany i veritat)
111 final capítol, jocs eròtics entre Felip i Ricomana induïts per Tirant abans de les esposalles
112-114 expedició amb el rei de França a Trípol de Síria -el vot de Tirant i el dels altres cavallers
Ricard de Venturós, final capítol 113, el punt d'honor de ser el darrer
galtada de Tirant a Ricard en la nau del rei -gran ultratge
l'expedició desola la costa de Turquia i després ataca Tunis
Ricard salva Tirant en el fossat de Tunis -esdevenen amics inseparables
a Sicília i després per tota la costa africana fins a l'estret de Gibraltar i amunt per la costa peninsular fins a Marsella
es llicencia les naus, Felip cap a França per veure la seva mare
Tirant a Bretanya per veure els seus pares
el príncep de Sicília ha anat a França per casar-se amb una de les filles del rei
Felip torna a Sicília amb Tirant
al·lusió a la desaparició de l'orde del Temple -la institució de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que passa a Rodes
els genovesos aliats dels turcs
tot això és el relat que fa un cavaller de la cort del rei de França que ha arribat a Nantes amb un altre cavaller -aquest relat s'estén al capítol 99
les nous de les ballestes
els genovesos són desbaratats, descobert l'ardit que tramaven però van a Beirut a embarcar les tropes del Soldà
setge de la ciutat-castell de Rodes
missatge d'auxili del Mestre, desoït també pel rei de França
Tirant decideix armar una nau (final 99)
s'emporta el cinquè i fill menor del rei de França, Felip
Tirant sap que Felip és al vaixell ja en alta mar
deu dies a Lisboa, amb el rei
a la nau de Tirant hi ha més de quatre-cents homes d'armes
combat amb quinze fustes de moros a l'estret de Gibraltar -nafrats Tirant i Felip
per la costa de Berberia altres combats,també amb genovesos
arribada a Sicília, port de Palerm, acollits pel rei
Felip s'enamora de la infanta Ricomana i ella d'ell, sinó que el troba 'grosser e avar' -un Tirant cortesà i loquaç el defensa
ja comença algun llarg parlament
Tirant pateix perquè voldria sortir ja cap a Rodes, que és a punt de caure
el rei vol anar d'incògnit a Jerusalem amb Tirant i abans casar la filla
Ricomana persuadeix el pare de fer una gran festa abans de la sortida (per provar l'aptesa de Felip)
escenes còmiques del dinar (248 endavant) -les dotze llesques i monedes
finalment surten de Sicília, quatre dies de navegació i a Rodes
Tirant arriba a Rodes precedit ja d'una fama -du la Garrotera a la cama 257
el mariner de Tirant que crema la nau del capità genovès -el Soldà aixeca el setge
Tirant s'enfronta dalt del cavall amb la ballesta a un grup de moros
107 a Turquia el Soldà és executat i substituït per un altre, que envaeix i devasta part de Grècia (amb genovesos i venecians)
107b ditiràmbica lloança de Tirant per part del Mestre de Rodes
[274] es torna a esmentar Diafebus, que acompanya Tirant, i Tenebrós, que serveix Felip i fou qui l'induí a acompanyar Tirant
tres dies i tres nits de navegació fins a Jafa, en pocs dies més Beirut i Jerusalem (estada de 14 dies) i Alexandria
Tirant hi fa quitis 473 captius i els remet a Rodes (en paga el rescat venent els seus béns)
a Rodes un altre cop, Tirant allibera els captius
retorn a Sicília, on han arribat quaranta cavallers francesos com a ambaixadors (per al casament previst) -el rei concedeix el casament
Ricomana vol fer encara alguna prova (el filòsof de Calàbria)
el passeig amb la pluja i el fang (a partir de la pàgina 281)
capítol 110 arriba el filòsof, que mata un rufià i va a la presó -capítol molt divertit, amb aire de rondalla, la ració de pa i d'aigua que es va doblant
el filòsof dedueix que el rei és fill de forner, i no del rei Robert (la mare confessa com el va concebre a Reggio-Ríjols) [290]
darreres proves de Ricomana -el filòsof observa Felip i emet un judici que no sembla concloent
la nit que Felip passa amb l'infant -ara tot just per primer cop esmentat
els llits i el malentès amb l'agulla de cosir -Ricomana espiant (engany i veritat)
111 final capítol, jocs eròtics entre Felip i Ricomana induïts per Tirant abans de les esposalles
112-114 expedició amb el rei de França a Trípol de Síria -el vot de Tirant i el dels altres cavallers
Ricard de Venturós, final capítol 113, el punt d'honor de ser el darrer
galtada de Tirant a Ricard en la nau del rei -gran ultratge
l'expedició desola la costa de Turquia i després ataca Tunis
Ricard salva Tirant en el fossat de Tunis -esdevenen amics inseparables
a Sicília i després per tota la costa africana fins a l'estret de Gibraltar i amunt per la costa peninsular fins a Marsella
es llicencia les naus, Felip cap a França per veure la seva mare
Tirant a Bretanya per veure els seus pares
el príncep de Sicília ha anat a França per casar-se amb una de les filles del rei
Felip torna a Sicília amb Tirant
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada